L'habitatge s'assenta als límits del bosc i les velles feixes de la finca, amb el mínim moviment de terres possible per no trencar la qualitat natural del paisatge. Mitjançant una escalinata en pendent i sota un porxo, s'accedeix a un espai que s'organitza centralment al voltant d'una xemeneia. Exteriorment, la composició es recolza en un sistema de murs longitudinals i voladissos que s'estenen pel solar alternant amb els bancals ja existents, cosa que dóna al conjunt una imatge horitzontal que s'integra a la topografia del terreny.